Dimarts, 27 de Setembre

Durant la sessió II amb l’Àngels vam visualitzar uns dibuixos que havíem fet en relació a uns enunciats que ella ens donava. Tots els dibuixos que vam fer la meva companya i jo no tenien re a veure amb el que la professora havia dit. Per tant després de veure els nostres dibuixos i comparar-los amn els de la professora, vaig pensar que les nostres experiències, coneixements i vivències personals ens fan veure les coses d’una manera diferent que la resta de gent. Per tant, construïm el nostre propi aprenentatge a partir de tot allò que vivim.

A part d’això també hem parlat de la composició i l’expressió. És sorprenent que segons com disposem els elements ens transmetin sensacions diferents; equilibri, pau, harmonía, ritme, tensió, etc. Dies després vaig pensar que molts cops veiem el que ens volen fer veure. Per exemple, quan passegem i veiem un cartell segons com estiguin disposats els elements d’aquest tenim unes sensacions o d’altres. Això també ho podem relacionar amb la fotografia ­–un altre tema tractat aquest dia a classe- amb els diferents tipus d'angles i plans. Mirant les imatges de la presentació em va impressionar una imatge que es veia un ninot molt petit però com la fotografia estava enfocada de baix a dalt semblava molt gran (angle de visió contra picat).

Per tant vaig arribar a la conclusió que la vista ens engana, que aquell ninot que semblava molt gran i fins i tot poderós era el mateix que havíem vist a les altres dispositives però agafat des d’un angle de visió mitjà.

Després de reflexionar sobre tot això em pregunto:

Són els ulls els que ens enganyen quan mirem les coses?

Són les coses que estan disposades de manera que ens fan percebre coses diferents?

Dijous, 22 de Setembre del 2011

A la segona sessió de l’assignatura Alfabetització digital el professor ens va convidar a crear un blog per tal de reflexionar després de cada sessió sobre el que hem après, quines qüestions, dubte i certeses sen’s plantegen i que ens agradaria aprendre.

Després d’anar a la primer sessió amb el professor Joan Antón vaig recordar algunes coses que durant aquests anys hem anat llegint i estudiant, però, que molt sovint sen’s obliden. Vam parlar del socioconstructivisme, havia sentit parlar del constructivisme de Piaget i no recordava molt bé que era el socioconstructivisme. Vaig recordar que constructivisme és el corrent que afirma que el coneixement de les coses és un procés mental que feim i que es desenvolupa de manera interna per després interactuar amb el nostre entorn. Per altra banda vaig recordar que socius prové del llatí, i del grec «λóγος», que significa la ciència que estudia els fenòmens col·lectius. Per tant el socioconstructivisme és el desenvolupament intel·lectual a partir de les interaccions i pràctiques socials.

Crec que és important tenir en compte la importància de la psicologia en l’aprenentatge, els processos que seguim durant la nostra infància i sobretot les relacions i les influències que rebem dels altres.

Relacionant el concepte amb les TIC, m’han sorgit algunes curiositats. A les aules d’educació infantil es construeix l’aprenentatge entre tots els alumnes? Sorgeix un “feedback” entre professor i alumnes?

Finalment, a partir d’ara a les aules d’alfabetització digital podríem treballar de manera socioconstructivista i aprofitar les experiències dels altres.