Imigrants a les aules de Menorca

Al mes de març del 2010 va sortir publicat al diari Menorca que per primer cop en deu anys ha deixat d’augmentar el nombre d’arribades d’alumnes estrangers durant el curs i que, en canvi, ha disminuït a menys de la meitat. A més, es copsa l’opinió de Joan Coll, delegat territorial de la Conselleria d’Educació a Menorca, i de Maria Gener, directora general d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives de la Conselleria d’Educació respecte a aquest tema.

Així doncs, podem veure que la crisi econòmica també afecta, entre d’altres àmbits, el sistema educatiu a Menorca. L’afectació, com sempre, és negativa per als que pateixen la crisi de manera directa; és a dir, per a les famílies que han de partir de l’illa a causa de les dificultats econòmiques. El perfil d’alumnes amb més mobilitat en edats d’infantil i primària és degut al fet que els pares, en general, tenen una edat compresa entre els 30 i 40 anys i en aquesta franja d’edat augmenta la inestabilitat laboral i la possibilitat de cercar altres feines a altres bandes. És a dir, que no tenen un fort lligam amb el territori (ni cultural ni, potser, econòmic).

En canvi, per als estudiants que continuen el curs l’afectació és relativament positiva. Les desgràcies dels altres no són mai bones, però l’estabilitat en el nombre d’alumnes durant el curs sencer permet que es puguin pensar les infraestructures per a una determinada d’estudiants, que es dugui a terme una millor planificació i que es guanyi temps per preparar-ho tot per als nous augments d’anys vinents, ja que aquesta crisi no serà eterna i l’illa continuarà sent una terra d’acollida de nouvinguts provinents de diverses cultures. Per tant, no es pot pensar —com sí que apunta Joan Coll— que amb els recursos d’acollida actuals ja n’hi ha prou. Si l’Administració considera que els recursos econòmics existents s’han de distribuir d’una altra manera —de fet, les partides en educació a l’Estat espanyol sempre han estat molt minses en comparació en les inversions que fan els altres estats europeus—, és una decisió política; però la realitat és que és necessari continuar invertint en educació i, sobretot, en l’acollida lingüística i cultural dels immigrats per assegurar una bona integració en el futur, imprescindible per a qualsevol societat.

En conclusió, el nombre d’alumnes en el sistema educatiu menorquí s’ha estabilitzat, però això no vol dir de cap manera que les infraestructures que hi ha actualment siguin les adequades i que no calgui continuar invertint en l’acollida dels alumnes immigrats. Al contrari, es tracta d’un parèntesi, una oportunitat per continuar-hi invertint i que no hi torni a haver la saturació de les aules que hi havia fins ara. Ara és el moment de millorar equipaments i fer que la ràtio d’alumnes per aula torni a ser d’un nombre raonable.