"Quiet"

Sol de llauna, cel de glaç
dins del calaix d'un armari
draps de dona i un infant
amb un regust enigmatic
Ve de néixer, está sorprès
té uns grans ulls Modigliani
absents, tristos, verds i oberts
i una vida fins que els tanqui.

és l'home estàtic
la tristesa el té corprés
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Quan ja té tres anys, no surt
a empaitar les papallones
quan un gos lladra no fuig
i els vestits paguen la broma
Quan la neu remou el cel
ell la mira en lloc de córrer
i li'n queda el rostre ple
com les estàtues de Roma.

és l'home estàtic
la tristesa el té corprés
les orenetes faran niu
als seus cabells.

Més grandet, troba un ocell
sobre d'ell a dalt d'un arbre
ell no es mou i un excrement
li fa blanc a mitja cara
Troba la nina d'un ull
la voldría per companya
però no la crida ni acull
i la nina se'n va a França.

és l'home estàtic
la tristesa el té corprés
les orenetes faran niu
als seus cabells.

(L'home estàtic, Pau Riba. 1971)

A partir d'aquesta cançó, L'home estàtic, de Pau Riba, Màrius Serra descriu l'estat del seu fill Llullu al llibre Quiet.

Títol: Quiet

Autor: Màrius Serra

Editorial: Empúries

Edició: Barcelona, novembre del 2008

Argument: Quiet és la història d’un infant de set anys que va néixer amb una greu encefalopatia. El seu pare, Màrius Serra, és l’autor d'aquest llibre i narra l’ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament i explica algunes escenes concretes fixades en la seva memòria.