Durant la sessió II amb l’Àngels vam visualitzar uns dibuixos que havíem fet en relació a uns enunciats que ella ens donava. Tots els dibuixos que vam fer la meva companya i jo no tenien re a veure amb el que la professora havia dit. Per tant després de veure els nostres dibuixos i comparar-los amn els de la professora, vaig pensar que les nostres experiències, coneixements i vivències personals ens fan veure les coses d’una manera diferent que la resta de gent. Per tant, construïm el nostre propi aprenentatge a partir de tot allò que vivim.
A part d’això també hem parlat de la composició i l’expressió. És sorprenent que segons com disposem els elements ens transmetin sensacions diferents; equilibri, pau, harmonía, ritme, tensió, etc. Dies després vaig pensar que molts cops veiem el que ens volen fer veure. Per exemple, quan passegem i veiem un cartell segons com estiguin disposats els elements d’aquest tenim unes sensacions o d’altres. Això també ho podem relacionar amb la fotografia –un altre tema tractat aquest dia a classe- amb els diferents tipus d'angles i plans. Mirant les imatges de la presentació em va impressionar una imatge que es veia un ninot molt petit però com la fotografia estava enfocada de baix a dalt semblava molt gran (angle de visió contra picat).
Per tant vaig arribar a la conclusió que la vista ens engana, que aquell ninot que semblava molt gran i fins i tot poderós era el mateix que havíem vist a les altres dispositives però agafat des d’un angle de visió mitjà.
Després de reflexionar sobre tot això em pregunto:
Són els ulls els que ens enganyen quan mirem les coses?
Són les coses que estan disposades de manera que ens fan percebre coses diferents?
No hay comentarios:
Publicar un comentario