Amb el professor Joan Antón vam treballar una serie d’articles referents al món de les tecnologies. El nostre grup va escollir l’article “Formar lectores y autores en un mundo visual”. És un article curt però dens, l’autor ens vol transmetre moltes de les seves reflexions per fer-nos pensar a nosaltres com a futurs educadors/es.
Mentre llegia l’article vaig reflexionar sobre moltes coses que mai havia pensat. Una de les frases que més em va agradar va ser aquesta: “El quid de la enseñanza y el aprendizaje no es transmitir lo que uno sabe sino posibilitar que el otro aprenda”. Per tant, construir-se com a creadors i no com a consumidors de la “gran bouffe” digital.
Un altre aspecte que em va fer reflexionar va ser el que Freinet diu de la imatge en relació a l’infant. La imatge en general, i la animada en particular, va transformant radicalment els processos mentals dels nens/es. Abans els infants arribaven a l’escola amb uns sabers i una experiència que aquest no reconeixia. Avui, l’experiència dels infants que arriben a l’escola ja tenen una dimensió electrònica o digital.
Després de llegir l’article vaig pensar: És bo deixar de banda l’alfabetització tradicional? Fins quin punt és bo viure en aquesta societat digitalitzada?
M’agradaria saber si és cert que els infants escriuen @ per una “a”?!
No hay comentarios:
Publicar un comentario